Contes xinos

Xiquets! Se m’està acumulant la faena. Tinc moltes coses que contar-vos i per anar bé lo meu ritme d’escriptura hauria de ser de post per dia o cada dos dies. Però tal com estan les coses no tinc temps per escriure. Així que los contes xinos a partir d’ara potser aniran uns 3 o 4 dies desfasats fins que agafo lo bon ritme. Però mentres me quedo memòria per recordar los fets ocorreguts i amb l’ajut de les fotos intentaré muntar alguna historia.

Memòria pronte no me’n quedarà si repetim molt a sovint lo del dijous. Però això si, com deia abans, lo que queda són les fotos encara que a vegades no són molt “afavoridores”.

Pos això, lo dijous vam anar a G+ una disco de Hangzhou. En teoria havíem d’anar perque lo meu company de pis, Dawid, havia quedat en Meggy, una xina que treballava per una companyia cinematogràfica i buscaven actors figurants no-xinos per a participar en alguna pel·lícula. Esta era la idea bàsica en la que anavem a sortir a la disco. Vam anar els quatre estrangers que vivim al mateix bloc, lo meu company de pis polaco, la brasilenya Poliana, l’indi Shubham i jo de la Sénia. Se veu que lo del botellon no és exclusiu d’Espanya i abans de sortir del barri vam comprar dos botelletes d’un alcohol xino raro. Mos pensàvem que era algo com vodka però era com un licor dolç que personalment no va ser del meu agrat, encara que dissimulat en una mica de sprite no esta mal. Mos ho vam prendre a la terrasseta dels bars de davant que vos havia comentat anteriorment juntament amb un plat de “chaomin” uns fideus exquisits!

Ja tocadets i en una botella per al camí vam arribar a la disco. Esta se trobava en un 6è pis (quines casualitats, no Chep?). Només entrar em vaig quedar parat del munt de gent que hi havia per ser dijous. També em va agradar la decoració ja que tota la sala (2 pisos) estava plena d’una espècie de neons de color blau per les parets.

Ens vam trobar a la tal Meggy i ens va convidar a un cubata a cadascú. Després ens van explicar que actualment no necessiten a ningú però que si havia algo que mos trucaria. Acte seguit mos vam posar a ballar i a fer lo que típicament se fa a una disco. Em va cridar l'atenció un espectacle que va fer una parella de frikis a l'escenari. Era una mescla de Star Wars i Bola de Drac (si mireu la foto entendreu perquè)

També em va cridar l’atenció los preus dels cubates: 20 yuans (2€) encara que estos no estan ni la mitat de carregats de com mols fotem per allà. La música no estava mal. Punxava un dj holandès que va posar house de qualitat durant tota la nit. Vam conèixer a un xino que se dia Thomas. Ja vos havia dit que aquí són molt amables i si saben inglés sempre volen parlar en tu per practicar. Mos va donar lo número de telefono i va dir que si algun dia volíem sortir de juerga per Hangzhou que’l truquéssem que mos diria los millor llocs. Vam estar tota la nit bebent i fent fotos fins que vam decidir anar-mo’n ja que al dia següent calia despertar-se a les 7 per anar a treballar.

Segur que em deixo molts de detalls però crec que mirant les fotos ja en tindreu prou per muntar-vos un esquema mental de la situació. Per avui es tot, espero publicar tan pronte com tinga temps.

Feu bondat!

Ni hao!
Ara que tinc un ratet vos explicaré una mica com és lo meu barri. Mes o menos ja he pogut anar investigant una mica els carrers, les botigues i ja començo a estar situat. A més, ja conec lo camí per anar a la feina! Si algún dia me compro una bici (que ho estic pensant seriosament) ja no em caldrà agafar el bus (dis-li bus, dis-li “camp de concentració de xinos en rodes”). Pos això, vos vaig posant unes fotos i us vaig explicant que és cada cosa:

Aquí teniu una foto d’un dels molts canals que hi ha per Hangzhou

Això es una verduleria on podeu vere que la fruita estrella és la síndria. Crec que després de l’arròs és lo que més he minjat per aquí.

Este xino feliç és un guarda de seguretat que quan me va vere que feia fotos pel barri me va dir que volia una foto d’ell. Bueno, això me vaig entendre jo. Alomillor volia dir-me que si volia que em fes una foto a mi, però com compendreu lo meu nivell de xino no era lo suficent per entendre’l.

Bicicletes aparcades. El transport preferit dels xinos. N’hi ha per tot arreu. L’atre dia em va passar una cosa molt bona relacionada en les bicis. Tornava de la feina tot feliç escoltant l’ipod quan me disposava a creuar un carrer. Ho feia pel pas de zebra, encara que no entenc perquè es gasten diners en pintar les ratlles si ningú no el respecta. Pos això, vaig mirar a l’esquerra a vere si venia algun cotxe o bicicleta i quan vaig poder vaig passar. Aquí a Hangzhou has d’estar molt atent quan vas pel carrer i no n’hi ha prou en mirar cap un costat. Pos jo només vaig mirar a l’esquerra quan resulta que per la detra venia un xino en bicicleta en sentit contrari. Vaig notar un cop i no se com me giro i veig al xino i la bicicleta per enterra. Me’l quedo mirant en cara d’estranyat. Li intento demanar disculpes i va el paio mira si la bici està bé i se la fot. És curiós.

Aquí podeu vere una imatge del meu carrer. Lo que veieu a la dreta són tots restaurants on per uns 6 yuans (60 cèntims) té pots fotre un bon plat de fideus o d’empanadilles xines i una cervesa.

Detall dels restaurants. A més a més de tenir lo minjar tirat de preu te pots portar tu la beguda i fer botellon a la terrasseta de fora si tens ganes. Ahir a la nit vam fer-ho abans d’anar a una discoteca de juerga (atents a les fotos en posts posteriors!)

Fotografia del bloc de pisos on vivim. És l’edifici 2 i n’hi ha 3 més com este.

Vista del pati interior que hi ha entre edificis. Per cert, no vos ho havia dit però visc a un 6è sense ascensor. A n’això afegiu-li la calor infernal que fot i obtindreu una bona sopeta sabor de Marcel.

Pos això és un petit esbós del meu barri. Espero que vos haguésseu fet una idea. En properes ocasions vos posaré fotos de l’interior del pis. També queda pendent un post sobre la juerga que mos vam muntar ahir a la nit. Tan pronte tinga temps aniré escrivint nous contes xinos. Estigueu atents!

Ei ei, benviguts al meu nou bloc sobre los contes xinos on periòdicament (es a dir, quan estiga aburrit i tinga ganes d'escriure) publicaré les diferents batalletes que em passon pel país de Mao. Este nou bloc neix com a substitució de l'anterior el qual he tancat "gràcies" a la censura xina cap als blogs de blogspot. Per als que no hagueu anat encara l'adreça és http://contesxinos.blogspot.com. Només hi ha 2 entrades però explico tot lo ocorregut els 2 primers dies. No hi dixeu cap comentari perquè no els podré vere. A partir d'ara este serà el bloc oficial ( http://contesxinos.nireblog.com/ ) on SI podeu comentar tot lo que vos vinga de gust. Espero que us agrado i que no us avorreixca molt!

A lo tonto ja ha passat una setmana. Més o menos ja m'hai anat acostumbrant a la rutina diària. Aixecar-se a les 7, embutir-me literalment al bus a les 7:40, arribar a la feina a les 8:15, ”treballar”, dinar a les 11:15, “treballar”, sopar a les 17:15 a l’empresa o a casa, fer qualsevol cosa abans d’anar a dormir a les 12. Per ara encara no hai tingut temps d’aborrir-me ja que després de la feina he pogut fer diverses coses. Un dia va manar a una tea house, un altre vam anar a comprar al super (un altre món que mereix una entrada al blog amb fotos), una nit vam anar a sopar a un dels restaurantants que tenim baix de casa, etc. Hangzhou és molt gran i encara queden dies per estrènyer-li totes les possibilitats.

Com que ja en tenia ganes, aquest dissabte vam anar a pegar una volta pel West Lake de Hangzhou . No se si n’heu sentit a parlar, pero el West Lake és un gran llac de 5 km² que es troba al centre de Hangzhou. Realment és espectacular veure el contrast que provoca el llac al costat dels gratacels de la ciutat. Per fer la visita, vam pagar 50 yuans pel viatge en un vaixell que ens portaria per les 2 mini-illes que es troben al centre del llac. Recorrent les illes ens trobavem en diverses escultures i temples menuts amb la tradicional arquitectura xinesa. Era tot bastant bonic , sí, però no se si us ho havia dit que a n’este poble fot molta calor i estar 2 hores baix del sol pot ser mortal. Per això, vam decidir descalçar-nos i remullar los peus a les “netes” aigües del llac. Cap a les 14 vam tornar la riba del llac per marxar cap a casa.

Ja veieu que no m’enrollo tant com les primeres vegades. Això d’escriure no és lo meu! Tractaré de compensar-ho en fotos. Si aneu al següent enllaç:

http://www.flickr.com/photos/tarsa/

i cliqueu sobre el Conjunt de fotos “Xina i Hangzhou” podreu vere tota una col·lecció de fotos que aniré pujant a mesura que vaigo publicant coses al bloc. A més a més, tinc una nova càmera de fotos, així que encara tinc més excusa per fer-ho. Sou lliures de deixar tots los comentaris que vulguesseu, això si, aneu en compte en la censura xina, Mao us vigila!

Fins a la pròxima me despedeixo. Espero que us ho passeu bé llegint estes línies i que hi dixeu molts de comentaris.

Zai jian!