Contes xinos

Lo dilluns vaig fer la segona presentació des de que estic aquí. Lo ritme és bo, una per mes sense contar lo juliol. Com ja havia comentat vaig estar tota la setmana passada ultimant los detalls per acabar-la pel divendres. Lo tema de l’exposició esta vegada era diferent. La primera era com una presentació personal i ara ja tocava anar una mica més per feina i fer algo més relacionat en l’àmbit de l’empresa. Per això, al triar jo la temàtica vaig decidir parlar d’un tema d’actualitat  a Espanya que al mateix temps podria resultar d’interès als xinos, la TDT o Televisió Digital Terrestre. A més a més també em serviria personalment per a estudiar sobre el tema i fer-me a la idea de com esta lo percal.

I com no podia ser d’una altra manera i continuant en la tradició establerta la primera vegada , després de la presentació havia sorpresa. Si la primera vegada havia preparat “pa en tumaca” i “truita de pataques” ara tocava una altra coneguda especialitat de les nostres terres, les  “pataques braves”. Per fi, al cap de dos mesos d’estar aquí vaig poder realitzar-les amb èxit. Lo motiu pel qual no les havia fet abans és que no tenia ni els ingredients ni els instruments adequats per cuinar. Quan dic ingredients em refereixo a l’allioli i no vulgueu saber com al final l’hai aconseguit fer. Si voleu la presentació o una mostra de les braves m’ho dieu i us ho envio per correu XD.

Lo dia següent, dimarts, aquí era el “Mid-Autumn festival ” o “Moon Festival”. Una festa popular a l’est asiàtic on tradicionalment se celebra l’abundància de la collita efectuada durant l’estiu i en el qual la lluna es troba en la seva màxima plenitud i brillantor. Tot i ser un dia festiu, a l‘empresa es treballava encara que vam sortir una hora abans. És un dia per a passar en la família i menjar els tradicionals “mooncakes” o petits pastissos de fruites.

Com que la única família que tenim aquí som tots los “no-xinos” vam decidir passar la velada junts. Vam comprar dos ampolles de vi i una caixa amb diversos “mooncakes” i vam anar a prendre la fresca al West Lake. Ens vam situar al principi del “Su di” que és el dic que creua pel mig el llac. Des d’allí la vista de Hangzhou  és esplèndida i també es pot observar la lluna perfectament. Espero que a les fotos se puga apreciar bé tot lo panorama.

Res més per esta setmana. Tota la que ve és festa nacional a Xina. Per això demà marxem de viatge cap a Hong Kong fins lo dimecres que ve. Quan torno espero tenir temps per  continuar explicant-vos més fake-contes xinos.

Au, cuideu-vos!

Esta setmana passada se podria dir que hai tingut una mica més “d’estrés” (per dir-ho d’alguna manera) comparat en les primeres setmanes. Lo motiu era que lo divendres li havia de lliurar la segona presentació al meu tutor per a que li donés una ullada i poder-la presentar este dilluns. Per això no vaig poder dedicar-me a altres activitats més ocioses.

De totes maneres, lo divendres per la tarde, una vegada feta la feina, los del departament me van invitar a anar en ells al Botanic garden de Hangzhou. La intenció era anar-hi per a beure te i jugar a cartes (dedueixo que és la diversió preferida dels xinos). També deien que ara era la millor època per a olorar la olor de la fulla dels arbres típics de Hangzhou, els “Camforers” (traducció de la viquipedia). Al arribar allí los arbres encara no feien olor però lo paisatge igualment era bastant idíl·lic. Us deixo algunes fotos per aquí, si en voleu vere més cliqueu als links que hi ha a l’esquerra.

Lo dissabte a l’hora de dinar vam decidir investigar pels restaurants del barri. Normalment sempre anem al mateix i demanem el mateix menjar. Per això, vam anar a un que mos havia recomanat l’indio on dia que feien un pollastre exquisit. Efectivament, lo minjar estava boníssim. No només lo pollastre sinó també altres degustacions xines com unes verdures bullides o una espècie de rotllets fregits. És un llàstima que no portés la càmera. La pròxima vegada l’agafo. Tot junt mos va costar uns 20Y per cap.

A la nit havíem quedat per anar a sopar al restaurant japonès Ajisen Ramen. Era de la mateixa cadena del que havíem anat dies abans a Shanghai. El menjar, com l’altra vegada estava exquisit. Jo em vaig demanar una ensalada acompanyada amb una vinagreta de wasabi i uns “montaditos” de calamar igualment deliciosos. Ja amb la panxa plena havíem de fer algo per baixar tot lo menjar. I quina millor idea que tornar a reivindicar la nostra cultura garrula fent un “botellon”. Per això vam comprar una ampolla d’alcohol xino, unes quantes de te i mos vam dirigir a la vora del West Lake per realitzar la cerimònia. Després de tragar-nos com vam poder tan “gustosa” beguda vam caminar fins al club C-Y. No vam fer molt tard. La discoteca estava bastant plena i mos vam cansar enseguida. Al arribar a casa com que no tenia son i feia temps que em feia il·lusió em vaig posar a vere lo partit del Barça per PtPTV a l’ordinador. Em va emocionar molt tornar a vere un partit sencer del Barça després de molt de temps. I a més a més després del resultat obtingut.

Lo diumenge va ser un model de com haurien de ser tots los diumenges. Dormir, minjar, fer lo vago i dormir.  A més a més,  si li sumes que este menjar esta fet per natros i està regat amb un bon vi negre australià pots arribar a tocar la felicitat. Vam baixar al mercat de baix amb Poliana i vam decidir que compraríem los ingredients necessaris per a fer los “jiaozi” o raviolis xinos. Vam comprar la massa, pollastre, ceba i algunes altres verdures. Sense oblidar les pataques ja que a petició popular dels companys de bloc, m’havien demanat de tornar a fer braves. Lo menjar i el vi com ja he dit estaven exquisits i la “siesta” de després va ser una de les més plàcides que recordo.

No res més per avui, que ja tinc la boca feta un toll. Durant aquesta setmana us explico com ha anat la presentació. Salut!

Això de viure prop de Shanghai és ideal. No tens los inconvenients de viure en un gran ciutat però pots anar quan et ve de gust. El dijous pasat vam tornar-hi. IAESTE havia organitzat un sopar amb altres estudiants de IAESTE a Xina així com alguns directius d’algunes empreses d’aquí. Al ser un sopar mig formal havíem d’anar “entratjats”  així que ja mos veus a tots natros en les millors gales. Lo sopar no va estar mal. Los plats que anaven traient estaven prou bons. Però l’èxtasi no va arribar fins que van servir lo plat estrella de la nit. Una espècie de caixa decorada amb motius japonesos plena de “sashimi” (peix cru). Exactament atun, salmó i cranc. Tinc que dir que va ser una sorpresa i que realment me van tocar lo punt feble.

Després del sopar vam estar xerrant en altra gent que com nosaltres estava fent pràctiques a la Xina i també en gent autòctona que treballava en empreses d’aquí. Més tard, Kelly Liu, la responsable de IAESTE a Xina, ens va ensenyar l’oficina que curiosament es trobava al mateix edifici del restaurant.

Al final, ja acomiadant-nos de tots teníem ganes de sortir per algun lloc de juerga. Shubham coneixia un pub que es deia Zapatas que deia estava prou bé.  Com no teníem moltes més opcions vam anar-hi. El lloc no estava mal,  era una casa d’estil europeu on l’interior estava decorat amb tocs mexicans. L’únic problema és que estava ple d’estrangers. No se si us he dit però prefereixo anar als llocs on van la gent xina. Semblen més autèntics i no has de suportar als “fantasmes” dels estrangers. Per a fer-vos una idea de lo que vull dir imagineu-vos lo Maremàgnum de Barcelona.

Al dia següent, abans de tornar a Hangzhou, vam fer una visita pel “fake market”. Aquest es trobava a dins d’una parada de metro i havien botigues de tot tipus. Després de estar regatejant durant una estona les meus adquisicions van ser: Un pen drive de 32GB de “Sony” per 100Y (10€) i una maleta de mida mitjana “Samsonite” per 150Y (15€). La maleta tot i ser “fake”  semblava de bona qualitat. No puc dir lo mateix del pendrive. Ja era una mica sospitós que hagués un pendrive amb tanta capacitat però amb aquest preu vaig decidir arriscar-me. Al arribar a casa, vaig provar-lo a l’ordinador i efectivament lo seu funcionament no va ser l’esperat. A partir d’ara prometo només comprar-me “fakes” que no siguin electrònics!!

Zài jiàn!

Esta setmana ha estat bastant tranquil·la. Després d’haver fet la presentació no tenia gaire feina. Així que he aprofitat una mica per aprendre lo xino. Moltes són les webs que t’ofereixen cursos gratuïts. Regirant una mica per la xarxa crec que he localitzat dos que estan bastant bé. Si per qualsevol motiu vos avorriu i voleu aprendre xino aquí teniu los links:

http://www.chino-china.com/

http://chinesepod.com/

No només he après l’idioma, sino que també he pogut conèixer alguns esbossos de la cultura. Lo divendres, Tracy, una xica que coneixia de la piscina on vaig cada setmana, me va invitar a casa seua a prendre te (no malpenseu). Me va explicar que existeix tota una cultura referent al te. Jo sabia que n’hi havia diferents tipos pero no que depenent del tipo hi havia maneres diferents de servir-lo. Aquella nit va preparar un te exquisit. A més a més també me va explicar que feia un temps havia après a tocar el gu qin (pronuncieu-ho cuchin ). Este instrument consisteix en una fusta allargada i plana on a sobre hi ha 6 cordes tensades com les d’una guitarra. Segurament alguna vegada haureu sentit lo seu característic so en alguna pel·lícula xina. És una llàstima que aquella nit no portes la càmera per a fer fotos i vídeos però estic segur que hi haurà altres ocasions.

Com lo divendres havia segut tan tranquil lo dissabte volíem una mica de juerga. Així que vam trucar al nostre amic Hangzhouenc Thomas per a vere on podiem anar. Com sempre mos va portar als millors llocs. Per a sopar vam anar al restaurant d’un hostel que es tobava a prop del llac. Lo minjar era exquisit, incloses les potes de pollastre que veieu a la foto. A més a més també vam beure un vi negre xino que estava prou bé. Després del  sopar vam anar a pegar unes voltes pel llac en lo seu cotxe per acabar finalment anant al club C-Y. A n’este la música no era tan contundent com a G+ i se podia ballar més. La disco per dins estava bastant ben decorada amb moltes llums per les parets i una característica peculiar. Hi havia una plataforma d’uns 8 m² davant de la cabina del dj la qual estava subjectada al terra en uns amortiguadors. Ja vos podeu imaginar l’efecte que feia quan estava tota plena de xinos ballant. La veritat és que mos ho vam passar molt bé. No se si les dos botelles de vodka que mos vam prendre van tenir algo a vere. A més a més, no mos van costar res gracies a les influencies del nostre amic.

Al dia següent, ja havent paït les conseqüències del dia anterior, a la tarde vam anar al pis de Carly, la xica americana. Feia una setmana que ella i les seues dos companyes xines s’havien canviat d’apartament i feien una festa d’inauguració. Quan vam arribar estaven les 3 preparant jiaozi  (o dit d’una altra manera, empanadilles) i mos vam oferir per a ajudar-les. L’elaboració era molt fàcil, agafaves una petita massa redona i l’omplies de carn i alguns vegetals, després la tancaves i li donaves forma. Finalment, només calia bollir-les i ja estaven llestes per a consumir acompanyades de vinagre de soja. Era bastant divertit ja que a mesura que anaves fent lo minjar te l’anaves minjant. Després de sopar  vam jugar a les cartes i vaig fer alguns trucs de màgia en los quals les xines se van quedar parades. Eren molt gracioses ja que lo seu comportament era com lo de dos xiquetes menudes. Cap a les 10 mos vam acomiadar i vam quedar que la propera festa seria al nostre pis i el menú seria multicultural (minjar xino, brasileny i hispanocatalà).

Crec que ja he recuperat prou informació gràfica per a fer un post resum dels minjars més destacats que he pogut tastar fins ara. En properes ocasions publicaré els top ten dels plats més exquisits i també dels més estranys o desagradables. Fins la pròxima!!

Lo dijous passat per fi vaig poder culminar los dies de treball “dur” i “sacrificat” en aquesta empresa presentant lo Powerpoint que venia fent des del principi. Lo títol d’aquest era “About me, Spain and Catalonia”. I com lo seu propi nom índica va tractar d’això. Explicant una mica d’informació personal així com los meus interessos d’haver vingut a Xina. També presentant informació general sobre Espanya i Catalunya: geografia, idiomes, festes, tradicions,  llocs d’interès, gastronomia, etc. Unes 97 transparències replenes d’imatges, sons i vídeos per a que los xinos no s’adormiguessen durant la presentació. Però aquesta exposició no era només audiovisual. També pretenia estimular lo sentit del gust. No te sentit parlar de gastronomia si no pots tastar lo que veus. Per això los hi vaig preparar unes truites de pataca i uns plats de pa en tomaca. La situació va ser molt còmica. La presentació va acabar mitja hora abans de l’hora de dinar. Ells no s’esperaven res i quan els vaig dir que portava menjar les seves cares van canviar totalment. Només començar a repartir los plats sobre la taula los xinos se van llençar com lleons famolencs a per la seva presa. Wait! wait! los cridava. Encara faltava posar l’ ingredient principal al pa en tomaca, l’oli d’oliva. Però això a n’ells tant los hi era. Tenien gana i qualsevol cosa que poguessen tragar los hi estava bé. La gent me venia en los trossos de pa mossegats demanant l’oli. Much better!, deien.
Després, més tard, a la nit vam anar en los companys d’apartament a celebrar que tot havia segut un èxit a G+, us sona?

Lo dissabte següent, la gent  més jove del departament havien organitzat una excursió a la muntanya de Yunshan i natros hi estàvem invitats. Esta  muntanya es troba situada a la part més occidental del llac i està envoltada per frondosos boscos verds i grans camps on es cultiva el te. La pujada inicial va ser bastant empinada i la nostra amiga brasilenya quasi que no ho conta. L’esforç inicial va tenir la seua recompensa al arribar al punt més alt d’aquesta muntanya. La vista era molt bonica. Es podien vere altres muntanyetes totes rebossades de camps de te i fins i tot se podia intuir lo riu Qiantang que passa per la vora de Hangzhou. També hi ha via una espècie de templet on la gent podia anar a resar al seu Deu i encendre espelmes. Allí també es trobava l’arbre Ginko el qual dien que tenia uns 1400 anys. Després del prescriptiu descans vam emprendre la baixada per l’atra vessant de la muntanya. Ara al paisatge també se sumaven grans boscos de bambú. Cap a la una vam arribar al petit poble de Meijiawu. Vam dinar un excel·lent menjar i després amb un got de te a la ma mos vam posar a jugar a l’UNO en los xinos. Si si, a Xina també tenen l’UNO. Després d’unes animades partides cap a mitja tarda vam tornar al pis a descansar una estona per a estar preparats per a la nit. Crec que ja vos haureu fet a la idea d’on vam anar.

Per a tancar lo post d’avui dos coses:

- A l’esquerra he afegit més links per a que pugueu vere los àlbums virtuals en les fotos dels diferents viatges.

 - A Hangzhou ja no fa calor!!!! Avui la temperatura màxima és de 25 i la mínima de 21 encara que plou. No se pot tenir tot però es d’agrair que la temperatura haigo baixat dels 35º-40º dels primers dies.

再见!