Contes xinos

Estos dies he estat una mica ocupat i com podeu observar no li he dedicat molt de temps al blog. No és perque no haigo passat res d'important (al contrari) sinó que simplement li he donat prioritat a altres coses. Alguns ja m'entendran. A més a més, per si no fora poc, als xinos se'ls hi ha ocorregut bloquejar lo blog i ara cada vegada que he d'actualitzar em costa el doble de temps que abans.

Pero bé, a lo que anem. Un dels fets més destacats d'estes setmanes ha sigut l'arribada de sa mare de Poli, Rosana. Va arribar ara fa dos setmanes i s'ha instal·lat a l'habitació de  sa filla. Rosana va venir carregada de regals i a mi i a Dawid mos va portar un kit complet per preparar Caipirinhes: Cachaça, got de vidre, sobrets amb "polvos" per mesclar amb la Cachaça, tauleta de fusta per tallar les llimones i un minimorter per picar la mescla. A més també mos va reglar un elegant polo amb la bandera de Brasil.

S'estarà per aquí fins que marxo amb sa filla el 4 de desembre i durant estos dies estem aprofitant per fer turisme itensiu. A més a més, com li va la marxa quan natros arribem de la feina cansats de tot lo dia, ella te ganes de juerga. Per exemple, l'atre dia vam anar a G+ i li va encantar.

A G+ va ser on mos vam acomiadar de Carly, la xica americana. Ahir dijous marxava de Hangzhou  cap a Beijing i d'allí cap a casa seua. Molts han segut los bons moments que hem passat junts i de ben segur més tard los recordarem en nostalgia.

La setmana anterior també va marxar Shubham. Encara que al principi no ens relacionavem molt amb ell al final vam acabar establint una bona amistat que esperem que no es perdo per la distància i que potser en un futur mos tornem a trobar a la India.

Esta vegada no he pogut pujar les fotos. Com ja us he dit los xinos m'estan posant dificultats a l'hora d'actualitzar, però de totes maneres (i si les  circumstàncies personals no m'ho impedeixen) intentaré mantenir lo blog al dia.

再见!

Posats a copiar, los xinos són los reis. Ho fan en la roba, ho fan en los articles electrònics i fins i tot en los edificis. També han après a imitar les costums i les tradicions foranies en certa manera com al nostre país. Per això aquí també han importat la festa de Halloween.

Lo dimecres vam anar a sopar en lo nostre amic xino Thomas. Lo dia anterior havia segut lo seu cumpleanys i li volíem agrair tot lo que ha fet per natros regalant-li un detallet. Mos va portar a un restaurant d’una amiga seua on per primera vegada des de feia molt de temps vam poder degustar menjar més proper als nostres gustos occidentals.

Després d’aquest sopar va venir la festa pròpiament dita. I com no podia ser d’una atra manera, com si no tinguèssem un altre lloc on anar, vam acabar a G+ (i ja ne van unes quantes). Esta vegada però, la visita estava justificada ja que aquella nit era la nit de Hallowen. Tota la sala estava decorada en motius “sinistres” (per no dir còmics ) i los xinos també anaven vestits per a l’ocasió. Però lo millor era que a la sala petita de la disco havien muntat un petit saló de maquillatge on tothom que ho desitges i gratuïtament lo podien caracteritzar amb una aparença “terrorífica”. Jo com podeu observar a les següents fotos em vaig inspirar en les pelis de temor asiàtiques on tots los “fantasmes” que surten tenen la cara pàl·lida. Los meus companys també van arreglar-se a la seva manera. Mereix especial menció lo maquillatge de Poli que pareixia com si l’hagués maquillat un professional per a algun pel·lícula. Mos ho vam passar molt bé rient-nos dels xinos ja que la veritat s’ho emprenien molt en serio i tots ells estaven molt motivats. Us deixo uns quants exemples a continuació.