Contes xinos

Buenas! Ja vos vaig dir l’alt grau de desfasament que portava lo bloc. Estos dies ha augmentat encara més degut als 6 dies que hem estat de viatge. Per això lo motiu del post d’avui i dies successius és explicar-vos uns quants detalls. Uns quants, no tots, perquè si vos hai de ser sincer me fot una mica de perea escriure. Però no patiu! Per a això estan les fotos, per a omplir los buits que deixen les paraules.

Des del primer dia que vaig arribar a l’empresa lo meu tutor (lo  meu responsable a l’empresa) ja em va dir si em volia apuntar a un viatge que organitzava lo departament on treballo. Després de pensar-m’ho uns dies ja que tenia una altra opció d’anar a un altre viatge vaig decidir-me pel primer per dos motius bàsicament: preu per 6 dies de viatge (600 yuans, uns 60€ al canvi, tot inclòs) i la possibilitat de viatjar allà on van los xinos i no on van los típics turistes estrangers.

Lo viatge consistia en una visita guiada a l’oest de  la província de Hunan, és a dir, pel mig de la Xina profunda. Vam sortir lo dimecres de l’empresa en un bus que mos portaria a la estació de tren. Los únics foranis que anaven érem lo polaco, l’indio i jo. Poliana, es va tenir que quedar ja que no era del mateix departament. Pareixíem tres xiquets abans de sortir de viatge en la classe. Només vos cal mirar la cara de felicitat que posem a la foto.

Lo tren sortia a les 14:00 i arribava lo dia següent a Zhangjiajie a les 7:30. O siga que mos tocaria passar la nit al tren. Per sort este tenia vagons en llits més o menys còmodes on podríem dormir. Lo viatge se’m va fer realment curt. Vam conèixer a molts dels xinos que treballen en natros i em vaig sorprendre de que tots més o menys parlen anglès a la seua manera.  2 van ser los fets més destacats del viatge en tren.

Lo primer la gran idea que vam tenir al comprar una ampolla de vi negre. Vam decidir compartir-lo en tots los xinos que estaven al vagó i ells ben contents van acceptar la nostra invitació. Encara que no van beure molt, almenys ja vam fer una primera presa de contacte en la gent.

Lo segon i este m’afecta directament a mi va ser un concurs de sudokus. Ens van repartir un full en un sudoku per resoldre a cadascú. Lo nivell no era molt difícil i vaig poder acabar-lo bastant ràpidament.  Quan tots vam haver acabat ens en van repartir un altre. Suposo que el primer era d’entrenament i este ja era lo concurs en serio. Lo més bo de tot es que en cap moment fins al final vaig saber que lo concurs anava en serio i que havia un premi en metàl·lic per al  guanyador consistent en uns 800 yuans (80€). Pos bé, encara me vaig creure menys quan me van dir que jo era lo que havia fet lo sudoku més ràpidament i havia guanyat el premi. Fins al cap de 2 dies que no vaig tenir los diners a les mans creia que era una conya.

En lo somriure als llavis me’n vaig anar a dormir fins al matí següent que vam arribar a la ciutat de Zhangjiajie. Una vegada allí vam anar directament al gra i mos van portar en autobús a la zona turista. Durant el curt trajecte vam conèixer a la guia que mos portaria els següents dies per tot arreu. A partir d’aquell moment Dawid i jo no vam parar de fixar-mos en ella. Jutgeu vatros per les fotos el perquè. El lloc turístic era un gran parc natural on la seva particularitat raïa en la forma que tenien les muntanyes i les roques. Eren tan estranyes que feien recordar a figures humanes i animals i la guia estava contínuament posant a prova la nostra imaginació explicant a que s’apareixien. Cap al mig dia vam tornar a l’entrada del parc per dirigir-nos a un restaurant proper per a dinar.

 

Fins aquí la primera part del viatge. Demà continuo. No desespereu!