Contes xinos

Lo dia següent pa variar també va ploure encara que menys que lo dia anterior. Mos era igual ja que aquell matí hauríem d’acabar xops igualment. Vam aixecar-mos pronte, a les 6, ja que haviem de fer un viatge de 3 hores en lo bus que mos portaria al riu Mengdong per a fer una baixada en barca. Una vegada arribats mos vam posar los xalecos salvavides per sobre los xubasqueros i mos vam posar a fer cua per a la barca. Abans però i com lo viatge riu avall duraria 2 hores vaig decidir d’anar al lavabo. Només entrar a la caseta del lavabos ja me va envair aquella desagradable olor que foten los urinaris bruts i putrefactes. Pitjor va ser quan vaig entrar dins. Me penso que son los “lavabos” més asquerosos que he entrat mai. A la paret del davant havia com un canalet on podies pixar, este canal estava al nivell del terra o siga que lo liquid que xafaves no era només aigua. Però lo mes fort era que a la dreta podries vere, perquè no havien portes, a la gent que estava ajupida i no estaven precisament asseguts. Ja m’enteneu. En fi, intentant oblidar esta idíl·lica estampa vam pujar a la barca. Eren unes barques on cavien 12 persones en dos cilindres a cada costat on podia seure la gent. Contrastant amb la anterior imatge, el descens del riu va ser una experiència meravellosa. És una llàstima que no hagués pogut agafar la càmera perquè el paisatge era preciós. Les parets de les muntanyes s’enfilaven uns 100 metres per sobre del riu, de tant en tant es podia vere alguna cascada de la que emanava aigua constantment  a gran velocitat. També era espectacular la manera en la que la boira envaïa la vall formada pel riu mentre deixava entreveure la verdor de les parets rocoses. Lo trajecte va durar unes 2 hores.

Després vam tornar al bus per a anar a dinar a “Lotus Town” (traducció literal). La ciutat era molt petita i estava bastant bruta però la vista que tenia del riu era bonica. Després vam tornar una altra vegada al bus per dirigir-nos a “Phoenix Town”.  Lo viatge no va ser molt agradable ja que a part de durar 3 o 4 hores les carreteres estaven fetes una merda. Vam vere 2 accidents un d’un camió que s’havia sortit de la carretera i l’altre d’un bus. A la nit, després de tot lo meneo vam arribar a l’hotel.

Després d’haver sopat vam anar a pegar una volta pel poble. Hi havia una ambientillo bastant bo. Les botigues estaven obertes i la gent passejava tranquil·lament. Era molt bonica la zona de la ciutat que donava al riu. La gent encenia espelmes, les ficava en barquets de paper i les deixava anar al llarg del riu. Per accedir a l’altra part del riu havies de passar per un pont fent d’unes pedres rectangulars separades unes de les altres. Les parets exteriors dels pubs estaven decorades amb llums. Vam acabar entrant a un pub dels molts que hi havíem. Allí vaig demanar una Heineken xina, però de Heineken tenia menos que jo de xino. Després de xerrar i beure Wang Jing Jang mos va oferir de cantar al karaoke a Dawid a mi. Lo problema era que la majoria de cançons eren xines. Al final vam mirar a la llista de cançons i vam trobar Yesterday, encara que tenia un inconvenient. La música del karaoke era en directe, es a dir, havia un tio tocant. Pos este xino no se coneixia la melodia i vam haver de cantar-la a pel. Menos mal que mos sabíem la lletra. Després d’haver destrossat la cançó dels Beatles vam tornar cap a l’hotel. Al dia següent haviem de tornar cap a l’estació per agafar lo tren de tornada. Abans però, pel matí vam tenir temps d’acomiadar-mos de la ciutat pegant una volta pels seus animats carrers. A la tarde vam arribar a l’estació per a tornar a agafar lo tren cap a Hangzhou. Esta vegada no havia concurs de Sudokus però igualment mos ho vam passar bé. Al dia següent vam arribar a la nostra calorosa ciutat sentint-mos una mica més com a casa.

Fins aquí lo relat del viatge. Espero que haguésseu captat una part de l’essència  de la Xina profunda tal i com ho vaig fer jo. Si voleu més fotos, cliqueu a l’enllaç que teniu a l’esquerra. Intentaré posar les més representatives. Fins la pròxima!