Contes xinos

Esta setmana ha estat bastant tranquil·la. Després d’haver fet la presentació no tenia gaire feina. Així que he aprofitat una mica per aprendre lo xino. Moltes són les webs que t’ofereixen cursos gratuïts. Regirant una mica per la xarxa crec que he localitzat dos que estan bastant bé. Si per qualsevol motiu vos avorriu i voleu aprendre xino aquí teniu los links:

http://www.chino-china.com/

http://chinesepod.com/

No només he après l’idioma, sino que també he pogut conèixer alguns esbossos de la cultura. Lo divendres, Tracy, una xica que coneixia de la piscina on vaig cada setmana, me va invitar a casa seua a prendre te (no malpenseu). Me va explicar que existeix tota una cultura referent al te. Jo sabia que n’hi havia diferents tipos pero no que depenent del tipo hi havia maneres diferents de servir-lo. Aquella nit va preparar un te exquisit. A més a més també me va explicar que feia un temps havia après a tocar el gu qin (pronuncieu-ho cuchin ). Este instrument consisteix en una fusta allargada i plana on a sobre hi ha 6 cordes tensades com les d’una guitarra. Segurament alguna vegada haureu sentit lo seu característic so en alguna pel·lícula xina. És una llàstima que aquella nit no portes la càmera per a fer fotos i vídeos però estic segur que hi haurà altres ocasions.

 

Com lo divendres havia segut tan tranquil lo dissabte volíem una mica de juerga. Així que vam trucar al nostre amic Hangzhouenc Thomas per a vere on podiem anar. Com sempre mos va portar als millors llocs. Per a sopar vam anar al restaurant d’un hostel que es tobava a prop del llac. Lo minjar era exquisit, incloses les potes de pollastre que veieu a la foto. A més a més també vam beure un vi negre xino que estava prou bé. Després del  sopar vam anar a pegar unes voltes pel llac en lo seu cotxe per acabar finalment anant al club C-Y. A n’este la música no era tan contundent com a G+ i se podia ballar més. La disco per dins estava bastant ben decorada amb moltes llums per les parets i una característica peculiar. Hi havia una plataforma d’uns 8 m² davant de la cabina del dj la qual estava subjectada al terra en uns amortiguadors. Ja vos podeu imaginar l’efecte que feia quan estava tota plena de xinos ballant. La veritat és que mos ho vam passar molt bé. No se si les dos botelles de vodka que mos vam prendre van tenir algo a vere. A més a més, no mos van costar res gracies a les influencies del nostre amic.

 

Al dia següent, ja havent paït les conseqüències del dia anterior, a la tarde vam anar al pis de Carly, la xica americana. Feia una setmana que ella i les seues dos companyes xines s’havien canviat d’apartament i feien una festa d’inauguració. Quan vam arribar estaven les 3 preparant jiaozi  (o dit d’una altra manera, empanadilles) i mos vam oferir per a ajudar-les. L’elaboració era molt fàcil, agafaves una petita massa redona i l’omplies de carn i alguns vegetals, després la tancaves i li donaves forma. Finalment, només calia bollir-les i ja estaven llestes per a consumir acompanyades de vinagre de soja. Era bastant divertit ja que a mesura que anaves fent lo minjar te l’anaves minjant. Després de sopar  vam jugar a les cartes i vaig fer alguns trucs de màgia en los quals les xines se van quedar parades. Eren molt gracioses ja que lo seu comportament era com lo de dos xiquetes menudes. Cap a les 10 mos vam acomiadar i vam quedar que la propera festa seria al nostre pis i el menú seria multicultural (minjar xino, brasileny i hispanocatalà).

 

Crec que ja he recuperat prou informació gràfica per a fer un post resum dels minjars més destacats que he pogut tastar fins ara. En properes ocasions publicaré els top ten dels plats més exquisits i també dels més estranys o desagradables. Fins la pròxima!!