Contes xinos

Això de viure prop de Shanghai és ideal. No tens los inconvenients de viure en un gran ciutat però pots anar quan et ve de gust. El dijous pasat vam tornar-hi. IAESTE havia organitzat un sopar amb altres estudiants de IAESTE a Xina així com alguns directius d’algunes empreses d’aquí. Al ser un sopar mig formal havíem d’anar “entratjats”  així que ja mos veus a tots natros en les millors gales. Lo sopar no va estar mal. Los plats que anaven traient estaven prou bons. Però l’èxtasi no va arribar fins que van servir lo plat estrella de la nit. Una espècie de caixa decorada amb motius japonesos plena de “sashimi” (peix cru). Exactament atun, salmó i cranc. Tinc que dir que va ser una sorpresa i que realment me van tocar lo punt feble.

 

Després del sopar vam estar xerrant en altra gent que com nosaltres estava fent pràctiques a la Xina i també en gent autòctona que treballava en empreses d’aquí. Més tard, Kelly Liu, la responsable de IAESTE a Xina, ens va ensenyar l’oficina que curiosament es trobava al mateix edifici del restaurant.

 

Al final, ja acomiadant-nos de tots teníem ganes de sortir per algun lloc de juerga. Shubham coneixia un pub que es deia Zapatas que deia estava prou bé.  Com no teníem moltes més opcions vam anar-hi. El lloc no estava mal,  era una casa d’estil europeu on l’interior estava decorat amb tocs mexicans. L’únic problema és que estava ple d’estrangers. No se si us he dit però prefereixo anar als llocs on van la gent xina. Semblen més autèntics i no has de suportar als “fantasmes” dels estrangers. Per a fer-vos una idea de lo que vull dir imagineu-vos lo Maremàgnum de Barcelona.

 

Al dia següent, abans de tornar a Hangzhou, vam fer una visita pel “fake market”. Aquest es trobava a dins d’una parada de metro i havien botigues de tot tipus. Després de estar regatejant durant una estona les meus adquisicions van ser: Un pen drive de 32GB de “Sony” per 100Y (10€) i una maleta de mida mitjana “Samsonite” per 150Y (15€). La maleta tot i ser “fake”  semblava de bona qualitat. No puc dir lo mateix del pendrive. Ja era una mica sospitós que hagués un pendrive amb tanta capacitat però amb aquest preu vaig decidir arriscar-me. Al arribar a casa, vaig provar-lo a l’ordinador i efectivament lo seu funcionament no va ser l’esperat. A partir d’ara prometo només comprar-me “fakes” que no siguin electrònics!!

Zài jiàn!