Contes xinos

Quan definitivament vaig saber que vindria a Xina, mentalment em vaig fer una llista dels llocs d’obligada visita. Entre ells estava Hong Kong. Tot i necessitar estendre el visat i el llarg trajecte que comportava (16 hores en tren) valia la pena fer lo viatge. La planificació d’aquest va ser més complicada de lo normal. D’una banda érem 8 les persones que volíem anar (dos xinos, un colombià, una brasilera, una americana, un indi, un polaco i un senienc) i per l’altra la setmana passada eren vacances nacionals a la Xina i ja vos podeu imaginar com deu ser tants de milions de xinos movent-se pel país.

Vam sortir lo divendres 28 a les 2 de la tarde. Lo primer handicap de viatjar durant les vacances nacionals va ser que l’únic tren que podíem agafar era de seients durs. Durs però mil vegades més còmodes que los de la nostra “estimada” Renfe. Per això mos vam armar de paciència i 4 botelles de vi per a suportar millor lo viatge. Dintre del que cap va ser entretingut i mos ho vam passar molt be encara que lo de dormir ho haguéssem de deixar per un altre dia. A les 8 vam arribar a Shenzhen que és la ciutat que fa frontera entre la Xina continental i Hong Kong. Vam passar la duana i ens vam dirigir cap al tren que ens hauria de dur a la ciutat.

Abans però, vam comprar-nos la Octopus card. Aquesta targeta és una meravellós invent que serveix com una targeta moneder i pots pagar al metro, bus, maquines expenedores i altres comerços com els McDonalds o els 7elevens. Lo millor de tot és que funciona mitjançant radiofreqüència. Això vol dir que per a pagar només cal apropar-la al lloc indicat i ja està. D’aquesta manera no te cal traure la targeta de la cartera i pots fer les transaccions més ràpidament.

Després de mitja hora de tren vam arribar a Kowloon la zona on es trobava el nostre hostel. Hong Kong (Xiang gang en xino mandarí, que significa port olorós o algo així) està formada per la península de Kowloon i diverses illes (les més importants són Hong Kong Island i Lantau Island). Des del primer moment que vam xafar l’asfalt de la ciutat ens vam donar compte que era ven diferent de Xina. Per a començar los cotxes anaven per la esquerra (no oblidar que Hong Kong havia estat colònia anglesa fins al 1997). També cal destacar la diversitat de la gent. En una passejada curta pel carrer podries arribar a vere indis, asiàtics, musulmans, negres i alguns europeus. Un clar exemple d’esta diversitat el trobàvem al nostre carrer on separades amb uns pocs metres de distància es trobaven una Iglesia catòlica i una mesquita. A més a més també ressaltaven l’enorme quantitat de botigues de roba, joieries, articles electrònics, etc. Salvant les distàncies es podria comparar amb la mateixa saturació que hi ha a Andorra.

Al arribar al hostel ens havíem d’esperar fins les onze per a que mos donessen l’habitació. Per això per a passar el temps ens vam dirigir al Kowloon Park que es trobava ben a prop del hostel. El parc era molt bonic i frondós. Estava ple de plantes tropicals i llacs menuts. També hi havia una zona on la gent ballava o practicava tai chi.

Al tornar al hostel vam tenir una mica de discussió amb els seus responsables ja que les habitacions que havíem reservat per Internet no eren les mateixes que mos donaven. Al final mos van acabar donant-ne unes que “en teoria” eren millors que les que havíem reservat ja que podíem dormir 2 persones a cadascuna. Res més lluny de la realitat. La habitació que mos tocava compartir a Dawid i a mi era com un zulo. Només cabia el llit encastat entre les tres parets i una taula i una cadira per a dixar les coses. Almenys tenia aire condicionat. Els lavabos comunitaris es trobaven al final del passadís on a banda i banda se trobaven les habitacions dels companys. Us deixo unes quantes imatges de les instal·lacions a continuació per a que us feu a la idea.

Una vegada passada la primera impressió del forat on dormiríem los propers quatre dies, vam dinar a un restaurant cantonés. El menjar estava prou bo però hi havia poca quantitat. A la tarda ens vam dirigir a l’illa de Hong Kong per a pujar al Victoria’s Peak. Abans però, vam poder contemplar los increïbles gratacels que s’acumulaven un detràs de l’altre. Cadascun era diferent de l’altre i tots tenien les seves particularitats. Hi havia edificis per a tots los gustos. Molts d’elles eren preciosos però també n’hi havia uns quants que eren bastant cutres. Vam pujar al Peak amb una espècie de tramvia cremallera que pujava per una pendent empinadíssima. Una vegada a dalt vam continuar pujant fins al mirador que es trobava a sobre d’un centre comercial. D’allà dalt vam poder contemplar una de les vistes més espectaculars de la ciutat. D’una banda es veia el mar i les illes subjacents i de l’altra tots els edificis que hores abans havíem vist des de baix. A més a més, vam coincidir amb la posta de sol. L’escenari no podia ser més idíl·lic.

 

 

Ja entrada la nit vam baixar del pic per a anar a Lan Kwai Fong. Esta zona de marxa esta formada per uns quants carrers on a banda i banda només hi ha pubs, bars i discoteques. L’ambient que hi havia era molt bo i com us havia dit abans aquí també es notava la gran varietat multicultural. Dawid, Carly i jo per a variar vam fer botellon. Més tard, abans de tornar al cau a dormir vaig omplir la panxa menjant lo primer kebab des de que estic fora de casa.

 

Xiquets, prou rotllo per avui. Demà la segona part. Si voleu vere més fotos cliqueu a l’enllaç que posa Hong Kong a l’esquerra d’estes linies.