Contes xinos

Lo dia següent vam aprofitar per a dormir lo que no havíem dormit al tren. Una vegada aixecats vam anar a comprar les entrades per a Ocean Park. Este era un parc d’atraccions que es trobava al sud de l’illa de HK i hi volíem anar perquè a la nit organitzaven activitats relacionades en Halloween. A partir d’aquí el grup de 8 ens vam separar per la meitat perquè havia gent que volia anar al parc tot el dia. Dawid, Poli, Carly i jo vam decidir anar a visitar la part est de l’illa. Durant tot lo mati i part de la tarde vam explorar els seus carrers i mercats tant a preu com en tramvia. Vam poder comprovar que aquesta part era més semblant a la Xina que coneixíem. La majoria de la gent eren xinos encara que sorprenentment casi tots entenien i parlaven algo d’anglès. També era molt evident el contrast que havia entre els edificis vells i els de nova construcció. Per a dinar vam anar a un restaurant japonès. El menjar va ser escàs però deliciós.

Cap a les 5 mos vam dirigir al parc. Només arribar ja vam començar a vere que part de la decoració estava ambientada amb motius fúnebres. Algunes coses estaven ben aconseguides pero d’altres feien riure. Al llarg del parc havien actors caracteritzats  com a personatges de terror. Lo que més gracia me va fer va ser l’assassí de la motosserra  com podeu vere a la foto. A banda de les atraccions normals també havien 4 o 5 “passatges del terror”. Més que temor feien gracia. Tot i això, estaven molt ben ambientats. Un, per exemple, estava dedicat a les pelis de temor com The Ring. Això si,  los xinos estaven cagadets de por. Lo més espectacular del parc va ser la vista que es contemplava de la costa de HK. Lo més curiós,  dos xinos que vaig vere en la samarreta oficial del Barça. Portaven el nom imprès però no era ni Ronaldinho, ni Henry ni inclús Messi, eren Xavi i Puyol. Cap a mitjanit i ja cansats de patejar-mos tot el parc vam tornar cap al nostre acollidor niu. Abans de gitar-nos, però, li vam regalar un menut pastís de xocolate per a Diego ja que lo dia 1 era lo seu cumpleanys.

Lo dilluns era la festa nacional. Se celebrava la creació ara fa 58 anys de la República Popular de la Xina. Per a “celebrar-ho” vam anar a la platja. Es trobava localitzada a Repulse Bay al sur de l’illa de HK en una petita badia rodejada de vegetació tropical i edificis d’hotels i apartaments. Estava bastant neta, tant la sorra com l’aigua. Molt millor que moltes de les platges espanyoles que estan plenes de gent i de “cement”. Em feia molta il·lusió banyar-me ja que esta era la primera vegada que ho feia al Pacífic. A la tarde després de dinar a un Pizza Hut (aquí els Pizza Huts són restaurants més elegants i amb molta varietat de menjar, res a vere en lo que tenim a casa nostra) vam anar a Stanley Market un petit mercat de carrer que es trobava a una petita localitat prop de la platja.

A la nit i en motiu de la celebració nacional feien focs artificials a la vora del port. Abans però feien un espectacle igual d’espectacular.  Des de l’altra vora de la illa podíem vere com los gratacels efectuaven un “ball” de llums làsers projectats cap al cel. Era impressionant veure com tots els edificis de la ciutat estaven sincronitzats. Al acabar i després d’una estona d’esperar-nos entre la multitud van començar los focs. Van durar uns 25 minuts i van ser uns dels més bonics que he vist mai.

Lo dia següent era l’últim dia útil a HK i l’havíem d’aprofitar intensament. Així va ser. Pel matí vam anar al temple de Po Lin. Allí hi havien diversos monestirs budistes i taoistes i destacava lo  munt de gent que hi anava a resar. A diferència a la religió cristiana ells ho feien amb encens. Per este motiu vam acabar en la roba olorosa com si haguéssem anat a una barbacoa. Després d’aquesta breu visita vam decidir canviar de localització i dirigir-mos a l’illa de Lantau. Allí es trobava uns dels budes més grans construït a l’aire lliure. Gràcies a l’eficiència del transport públic Hongkonés hi vam arribar en un moment. Per a arribar fins on era lo buda vam tenir que recórrer en bus una carretera serpentejant que ens duria a la cima de la muntanya. No cal dir que les vistes des d’allí dalt eren impressionants. Abans de pujar  una escala que ens portaria a la base del buda i com se mos havia fet tard vam anar a dinar a un restaurant proper. Probablement este va ser lo millor menjar des de que estàvem a HK. A destacar el pollastre a la llimona. Ja en la panxa plena i en mig d’una mini tempesta tropical vam visitar el buda per dins i per fora.

Tornant ja cap a la ciutat, a la tarde vam anar de compres pels carrers més comercials. Hi havia per a tots el gustos. Botigues on els preus eren, si fa o no fa, los mateixos o inclús més alts que a Catalunya i d’altres on eren realment baixos. Després de voltar molt vam trobar una espècie de mercat electrònic  i em vaig comprar unes quantes cosetes: 50 DVD-R (6€), un ratolí pel portàtil (6€) i uns auriculars per escoltar música (10€). Abans de dirigir-nos cap al hostel vam sopar  a un restaurant japonès. Esta vegada lo preu era més econòmic i lo sushi estava exquisit. Arribats al hostel i passades les 12 de la nit li vam regalar un llibre a Dawid ja que lo 3 d’octubre era lo seu cumpleanys.

Lo dimecres marxàvem de Hong Kong. Ens vam aixecar pronte per tenir temps per passar la duana i agafar lo tren. Estava vegada teníem llits i vam poder dormir durant lo viatge. Li diem adéu a una ciutat fascinant. Una ciutat que a la primera impressió no t’agrada, però que mentre van passant los dies te va atrapant i et va deixant un bon regust. Una ciutat acollidora i multicultural que està a l’altura de ciutats internacionals com Londres o Nova York.