Contes xinos

Lo dijous vaig fer la meua primera incursió al mon del 7è art. En anteriors posts us havia comentat que coneixíem a Maggie, una xina que a banda d’altres activitats treballava buscant gent (estrangers més concretament) per a fer de figurants a pel·lícules xines. Doncs este dijous mos va trucar oferint-nos participar en una. L’únic requisit era ser home i tenir sabates negres. Inicialment mos va dir que el rodatge s’allargaria fins les 12 de la nit i el preu que mos pagarien seria d’uns 400 yuans (40€). Jo vaig acceptar la feina, més que pels diners per l’experiència  que suposava. El rodatge es feia  a Hengdian studios, un gran poble-plató on tot estava ambientat amb temples, pagodes i altres edificis d’èpoques anteriors. Com a curiositat, allí es va rodar part de la pel·lícula “Hero” utilitzant de fons el palau imperial de l’emperador Qin.

L’estudi es trobava a 3 hores de bus de Hangzhou. El grup d’estrangers que havíem de participar era bastant divers: francesos, letons, ucranians, alemanys, cubans, americans, etc. La majoria d’ells estudiants a Hangzhou. Només arribar a la ciutat, ens van venir a buscar per a portar-nos als estudis. Allí ens van donar sopar i ens van explicar en que consistiria la nostra tasca. En línies generals la pel·lícula anava d’uns soldats alemanys de principis del segle XX que desembarcaven a Shanghai per a buscar una espècie de pedra. Ja mos podeu imaginar a qui li tocaria fer el paper d’estos soldats. Dit i fet, la gent “d’atrezzo” mos va començar a donar les vestimentes. El vestit constava d’uns pantalons i una jaqueta verds de vellut; complementat amb un cinturó de l’època  i un casc adornat en una punxa en la part superior. Per  acabar de posar la cirereta del pastís també mos van donar unes escopetes que tot i ser de mentida tenien una aparença bastant real.

Una vegada caracteritzats només calia esperar les ordres del director i dels seus ajudants. Havia algunes escenes que los soldats només havíem d’estar quiets i rectes com ho estaria un soldat normal. Però la millor va ser l’escena d’acció. Uns dotze soldats asseguts a la part de detràs d’una camioneta havíem de baixar amb l’ordre del general. Ràpidament agafàvem un grup de camperols xinos i los arraconàvem a un costat. Quan estaven tots junts els apuntàvem amb l’escopeta fins que el general ens ordenava de quadrar davant d’ell. Tot això repetit unes 4 o 5 vegades. Tot plegat pot parèixer una mica violent però ja se saben les exigències del guió. Al acabar l’escena tots natros mos disculpàvem amb los xinos dient-los “dui bu qi!” (ho sento en xino).

El rodatge es va allargar més del compte i jo li vaig dir a la responsable que ens havia portat allí que lo dia següent havia d’estar a Hangzhou per a treballar. Per això a les 4 de la matinada, la xica va cridar un taxi que mos portaria a mi i a un altre soldat al tren per a tornar de volta a casa. Tot i estar cansat pel munt d’hores d’espera sense dormir  l’experiència em va agradar i no descarto tornar a participar-hi en ocasions posteriors.

La Tafanera | Remoume | del.icio.us