Contes xinos

La setmana passada va ser bona en lo que respecta a tindre lo paladar i la panxa contents. Lo dijous un company del departament, Wu, mos va invitar a un Hot Pot. En que consisteix un restaurant d’este tipo vos preguntareu. Lo menjar no deixa de ser xino, pero la diferència rau en la manera de cuinar-lo. A n’estos restaurants cada taula te un foc  de gas al mig. A sobre es posa una espècie de cassola que està dividida per la meitat de tal manera que pot contenir dos líquids independents sense mesclar-se. En lo nostre cas teníem una espècie de sopa de verdures a n’un i un caldo amb sabor picant a l’altre. Una vegada portats a ebullició és hora de començar a posar lo menjar a dins. Lo nostre company xino va demanar una bona varietat d’aliments. Desde verdures com ara les típiques cols xines fins a carns de vedella i de porc tallades a fines rodanxes. Sense oblidar tampoc l’omnipresent tofu amb totes les seues respectives variants. També estaven molts bons uns petits ous de guatlla que li donaven un sentit diferent al menjar. Per a complementar tots estos ingredients teníem quatre platets amb diferents salses per a sucar-hi. A més a més, per si no n’hi havia prou, també mos van servir un plat amb uns llagostins amb patates i verdures exquisits. Com podeu vere la idea de tot plegat és com una “fondue” a l’estil oriental.

Lo divendres i encara en la ressaca culinària del Hot Pot però amb ganes de provar coses noves vam anar a un restaurant indi. Shubham, que ja hi havia anat unes quantes vegades, va fer d’amfitrió. Lo restaurant es trobava a Nanshan road que es on estan la majoria de restaurants a la vora del West Lake. La decoració interior era clàssica en petits tocs indis a les cortines i un projector que no parava de mostrar-mos los típics videoclips indis. Confiant en lo gust de Shubham vam deixar que demanés lo menjar. No mos va defraudar. La majoria dels plats tenien uns colors vius i consistien en carns (només pollastre o tossino ja que com sabeu los indis no poden menjar vedella) o verdures recobertes amb salsa. Com podeu vere a les fotos lo contrast que feien los colors rojos, verds i rocs era molt llamatiu. No només lo color era bonic. Lo gust de tot plegat era molt intens i suportablement picant. Per a sucar totes estes salses mos van servir una espècie de pa de pita acabat de fer. En este aspecte me va recordar al menjar islàmics. Lo preu va ser insultantment barat, 45 yuans(4,5 €) i tots plegats vam decidir que hi tornaríem més vegades.

S’apropa l’hora de dinar i paro d’escriure sinó lo teclat s’omplirà de saliva. La pròxima vegada crec que hauré d’escriure lo bloc amb la panxa plena. Només recordar-vos que a la esquerra teniu los enllaços als àlbums virtuals de picasa on podeu vere moltes més fotos. Us deixo  també l’enllaç a la pàgina principal. Zai jian!

http://picasaweb.google.es/marcelmj

La Tafanera | Remoume | del.icio.us