Contes xinos

Primer de tot demano disculpes a tota la gent que més o menys habitualment visiteu este blog ja que com heu pogut observar fa més de dos setmanes que no he publicat res. Estos últims dies han estat molt intensos per a mi i no li he pogut dedicar lo temps adequat. No entraré ara en los motius que no m’han permès postejar però estos han sigut diversos.
Com us he dit, estos dies han passat moltes coses. Entre les més destacades estan lo viatge a Beijing, l’assistència a una boda xina i lo comiat de Poliana. Com la meva capacitat d’escriptura és limitada i tampoc us vull avorrir en històries llargues, avui, en lloc de fer-vos una extensa narració de lo que m’ha passat últimament us faré un resum per etapes de la meua estada a la Xina. No és un resum de tot lo que he fet a la Xina, sinó que és una exteriorització de les sensacions que he anat tenint al llarg dels mesos en relació a la cultura xina. Crec que d’aquesta manera es veu més clar com he viscut esta experiència.

1a etapa- Sorpresa i expectació
Los primers dies a la Xina són fascinants. Estàs preparat sabent que vens a viure un país tan diferent com este i que has d’estar obert a tot lo que vingue. Tot i això, no pots deixar de sorprendre’t per tot lo que veus. Cada dia que passa et veus involucrat en algun “fet curiós” i no tens temps d’assimilar-ho. Com per exemple anar pel carrer i que la gent se’t quedo mirant com si fosses un bitxo estrany; o donar-te compte que los xinos no tenen cap mania alhora d’anar pel carrer fent sorolls escatològics i escopint al terra.

2a etapa- Adaptació
A poc a poc et vas acostumant a n’estos “fets curiosos” i d’alguna manera comences a estranyar-te menys de les coses. Ho arribes a trobar fins i tot normal. Durant aquesta etapa comences a conèixer gent xina i vas fent amistats que, si més no, t’ajuden a integrar-te. També descobreixes nous restaurants i menjars que no havies provat fins ara que comences a incorporar-los a la teva dieta habitual. Un exemple són els “chaomian” de 5 yuans (50 centims d’€) que mengem al “restaurant” de baix de casa dels que ja us havia parlat en anterioritat.

3a etapa- Normalització i rutina
En esta fase ja et trobes quasi plenament integrat a la vida xina. Vale, no coneixes l’idioma perfectament però ja saps dir algunes frases i comences a entendre alguns dels caràcters que veus més habitualment. Surtes a dinar i a prendre te en los companys de feina. Surtes los cap de setmana i “intentes” emborratxar-te juntament en lo teu amic xino Thomas. Comences a fer la teua rutina diària. Tot i això, sempre hi ha petits detalls que et fan vere les peculiaritats dels xinos.
 
4a etapa- Cansament
Ja cap al final de l’estada comences a cansar-te una mica dels comportaments dels xinos. Lo que al principi et feia gracia i et pareixia curiós ara ja no ho es tant. Comences a contar los dies que et queden per a tornar. S’ha de dir també que personalment aquest sentiment se’m va agreujar ja que durant esta etapa em van robar la bicicleta.

5a etapa- Enyorança
Crec que esta etapa comença ara, quan falta mes o menys una setmana per anar-me’n d’aquí. Los brasilers tenen un paraula molt bona per definir aquest sentiment: “saudade” i significa enyorança però de manera més forta i intensa. És una “saudade” compartida, ja que trobes a faltar lo teu país, la teua família i los teus amics, però al mateix temps també penses en lo munt d’amistats que has fet aquí i com los trobaràs a faltar.

I així estan les coses a una setmana de la meua tornada (exactament lo 22). Durant estos dies espero tindre més temps per acabar de contar-vos com són los meus últims dies per aquí. Fins ara.

Per cert, us torno a recordar l’adreça dels meus àlbums virtuals de picasa on podeu vere més fotos:

http://picasaweb.google.es/marcelmj

La Tafanera | del.icio.us